El novè capítol marca el començament del final. Els personatges principals estan més a prop que mai de descobrir la veritat i tancar el cas, però els culpables faran tot el possible per mantenir la seva identitat en secret.
Atès que la novel·la té una estructura narrativa àgil, aquí es presenta un resum agrupat pels blocs argumentals principals que marquen l'evolució de la trama:
Durant una pausa en el viatge, o potser a través d'una visió provocada pel cristall, la Iria descobreix fragments de la veritat sobre l'origen de la foscor. S'explica la llegenda de la Lluna Negra i per què es va apagar. La Iria descobreix que la seva connexió amb el cristell no és casualitat: ella és l'hereva d'una força antiga. Aquesta revelació li suposa una gran responsabilitat que no està segura de poder assumir. ombres a la foscor resum per capitols
Un tanc soviètic apareix entre la boira. En Samuel gairebé no pot creure-s’ho. Està sol, pesa trenta-cinc quilos i té tifus. Però està viu. El capítol no és un final feliç, sinó un començament: com es pot viure després de l’horror?
Joël is moved to Theresienstadt (Terezín), the “model camp” used for Red Cross propaganda. Here, cultural life is paradoxically rich – concerts, lectures, art. But it is a facade. Most artists are eventually sent to Auschwitz. Joël plays in a string quartet. An old cellist tells him: “Toca com si el món s’acabés demà. Perquè potser així serà.” El novè capítol marca el començament del final
El llibre ens transporta a un món on la lluna ha deixat de brillar, sumint el món en una foscor eterna i permetent que les criatures de l'ombra prenguin el control. La protagonista, Iria, una noia valenta i decidida, ha de protegir el cristall de la lluna i descobrir la veritat sobre el seu passat i el seu poder per salvar el seu món.
A continuació, el resum dividit per capítols: En Samuel i un grup de presos organitzen
En Samuel i un grup de presos organitzen una resistència silenciosa: roben un tros de pa per a un nen malalt, ensenyen lletres als qui no saben llegir. L’amistat amb en Jakub (un pres polonès) li recorda que la humanitat no ha mort del tot.